Presentacion (occitan-g)

Qué ei Drina Zubia Kultur Elkartea: ei ua associacion basca que trabalharà sus les pòbles sud-eslaus. Era activitat d’aguesta associacion se tròbe a Bascoat, donques poderà realizar es sues activitats er es quate idiòmes deth país (euskara, castelhan, francés e occitan). Drina Zubia Kultur Elkartea Preten agranir era coneishença de toti es pòbles dera anciana Iogoslavia e des Balcans dempús d’un punt d’enguarda de solidaritat e respècte. Eth sòn prètzhèt a desvolopar ei de caractèr culturau eth çò de sentut mès ample dera paraula, s’a díder, pòt versar sus societat, musiciana, art, literatura, viatges, antropologia, lingüistica, istòria, politica, economia o espòrts. Ei important soslinhar qu’eth trabalh politic non ei entre es prioritats dera associacion.

Objectius: Agranir era coneishença des diuèrsi aspèctes culturaus des pòbles ex iogoslaus (prumèra prioritat) e balcanics entre era societat basca. Era associacion defenerà era tradicion de germanor e, donques, de distensió entre les pòbles sud-eslaus tant ar aspècte culturau coma eth politic, en tot èster çò de melhor exemple, damb es sòns clarescuri, era Republica Socialista Federala de Iogoslavia. Er aguest aspècte, mos plaçam eth contra dera teoria des “origines contraposades” o ” desparièrs idiòmes “; en tot opausar-mos as interèssi politics qu’an proliferat es darrèri ans consistenti a afirmar que i a quate idiòmes en lòc de l’idiòma serbocroat. Dera madeisha manèra, Ivo Andrić Elkartea lutarà contra es manipulacions istoriques e actuaus que patissen es pòbles iogoslaus. Er eth contèxt eth qué se desvoloparà aguesta activitat, Drina Zubia Kultur Elkartea promoirà ua concepcion e narrativa antiimperialistes. Mès que mès, mos preocupe qu’er eth nòste entorn s’estene ua cèrta serbofobia “oficialitzada” pera premsa occidentau, atau coma eth mensprètz o menysvaloració des pòbles balcanics. Er un aute encastre, Drina Zubia Kultur promoirà relacions damb diuèrses organizacions que trabalhen seriosaments aguest tèma, atau coma damb es associacions dera diàspora de pòbles e nacions dera ex Iogoslavia.

Sus eth nòm dera associacion: Ivo Andrić neishec en Bòsnia e Ercegovina, eth çò se d’ua familha bosnià-croat. Era sua enfància e joenessa transcorreren er aguest país montanhut e multinacionau. Posterioraments, es sues òbres literàries les escriuec mentre residie a Sèrbia. Bosnià de neishença, croat d’etnia e sèrbi per residéncia er era sua maturitat; Andrić sentie era identitat iogoslava er eth sòn còr coma auviatge comun d’amassada entre aguestes tres identitats. Aué en dia, er aguesta epòca er era quau Iogoslavia ei un arrebrembe politicaments incorrècte de quauquarren fisicaments desapareishut; es òbres de Andrić se considèren part dera literatura bosniana, croata y sèrbia. Ath costat der inventor Nikola Tesla, ath revolucionari Tito e eth cineasta e musician Emir Kusturica, Andrić ei probablaments era persona mès coneishuda der encastre culturau iogoslau. Coma es mencionadi personatges istorics, Ivo Andrić siguec un representant deth iogoslavisme tantes pòrtes laguens coma er era projeccion internacionau deth madeish. Atau donques, coma representant genuí der esperit iogoslau, auem decidit onorar d’aguesta manèra ath gran escrivan.

Trabalh e objectius a cuert termini: encara mos trobam er era fasa d’elaboracion dera agenda, mès, ací auetz bères idèes qu’auem metut era marcha o auem intencion de méter a foncionar er espaci mès brèu de temps possible:

  • Hèr un web qu’arrecuelhe contribucions des tematiques mencionades anterioraments (era responsabilitat des articles serà individuau).
  • Èster present as hilats sociaus: Facebook e Twitter
  • Hèr un newsletter un còp ath mes.
  • Er acte principau d’an: en torni ath Dia dera Republica (29 de Noveme) organizaram ues jornades que durèssen dues o tres dies damb conferéncies o discussions, passes de pellicules, hèsta damb minjar o sope. Serà ua setmana dedicada ara ex Iogoslavia e enes Balcans
  • Eth dusau acte mès important der an: Dia Vidovdan (28 de junh). Realizar un acte culturau, un dinnar o sopar e possiblaments ua hèsta balcanica.
  • Hèr un programa de ràdio.
  • Hèr vidèos.
  • Hèr contribucions ath Wikipedia eth euskara sus era anciana Iogoslavia e es Balcans.
  • Desvolopar relacions damb associacions semblables que versin sus era anciana Iogoslavia o es Balcans.
  • Eca

Se vòs establir relacions damb nosates escriu-mos a drinazubia@gmail.com

Benvengudes ath viatge!

Leave a comment